Tackk és un programa online que et permet personalitzar els teus propis cartells. És una eina molt útil, senzilla d'utilitzar, sense moltes dificultats per crear un cartell, i a més a més gratuïta. 

Els meus núvols de paraules

Núvol de paraules - Codi QR

Núvol de paraules - Cero de Dani Martín

Núvol de paraules - Treball Anorèxia

Què és un núvol de paraules?

Un núvol de paraules (tag cloud o word cloud en anglès) és una mena de semàntica condensada d'un document en la qual els conceptes claus són representats en mides de font diferents, sent aquells més grans els més freqüentment consultats. S'utilitzen bàsicament per destacar la seva importància en els directoris o llocs web. És possible classificar les paraules per ordre alfabètic, per popularitat o per representació dins el lloc.

Els núvols de paraules han estat subjectes d'investigació en uns quants estudis. En el següent resum, trobem una visió de conjunt dels resultats de la investigació feta per Lohmann et al.:

• Mida de l'etiqueta: Les etiquetes grans atreuen més atenció de l'usuari que les etiquetes petites (efecte influït per altres propietats, p. ex. nombre de caràcters, posició, etiquetes veïnes).
• Escannejat: Els usuaris "escannegen" més els núvols d'etiquetes que les lectures.
• Centrant-se: Les etiquetes al mig del núvol atreuen més atenció de l'usuari que les etiquetes a prop dels extrems (efecte influït per la disposició).
• Posició: El quadrant de l'esquerre superior rep més atenció de l'usuari que els altres (Costums de lectura occidentals).
• Exploració: Els núvols de paraules proporcionen suport subòptim quan es busquen etiquetes o paraules específiques (si aquestes no tenen una mida de font gaire gran).

Llocs on podem crear i guardar un núvol de paraules:

WORDITOUT 

THE PROJECT

WORDLE 

Els meus codis QR

VistCard:

Link:

PlainText:

el Codi QR

El codi QR (Quick Response Code, codi de resposta ràpida) és un sistema per emmagatzemar informació en una matriu de punts o un codi de barres bidimensional creat per la companyia japonesa Denso Wave, subsidiària de Toyota (1994). Els seus creadors, Euge Damm y Joaco Retes, aspiren que el codi permeti que el seu contignut es llegeixi a alta velocitat. Els codis QR són molt comuns al Japó i, de fet, és el codi bidimensional més popular en aquest país.

Per accedir a la informació continguda o encriptada en un QR-code és necessari un dispositiu digital de captura d'imatges (ex: càmera de fotos d'un mòbil, webcam...) i un software específic lector de qr-codes. Els tres quadrats de les seves cantonades permeten detectar la posició del codi al lector. El codi QR té l'avantatge de poder emmagatzemar molta informació, ser petit i ràpid d'escanejar. Així, les sigles «QR» deriven de «Quick Response» ja que el contingut pot ser desxifrat ràpidament. Aquest codi de barres en 2 dimensions (codi matriu) pot emmagatzemar fins a 7089 caràcters numèrics, 4296 caràcters alfanumèrics o 2953 octets. El codi de barres tradicional només pot emmagatzemar de 10 a 13 caràcters.

La informació oculta en el codi pot estar en forma de:

• TEXT
• URL, ens permetrà visitar una pàgina web concreta amb un sol clic
• SMS, podrem enviar un sms predeterminat a un número predeterminat amb un sol clic
• VCARD, targes de presentació.

Els meus mapes de Google Maps

Aquest és un mapa que vaig fer per uns amics meus que venien a fer un cap de setmana expres per Girona.

 Girona a Peu_montse.mariona2 


Aquest és un mapa dels poliesportius de Girona.
 Esport club montse2 

Google Maps

Google Maps és el nom d'un servei gratuït de Google. És un servidor d'aplicacions de mapes en la web. Ofereix imatges de mapes desplaçables, així com fotografies per satèl · lit del món i fins i tot la ruta entre diferents ubicacions o imatges a peu de carrer Google Street View. Des del 6 d'octubre de 2005, Google Maps és part de Google Local.
És idèntic a Google Earth, una aplicació Windows / Mac / Linux que ofereix vistes del globus terraqüi, sigui de dia o de nit, però que no és fàcil d'integrar en pàgines web. Aquesta disponible per Android i Java ME.
Ofereix, així mateix, la possibilitat que qualsevol propietari d'una pàgina web integri molts elements al seu lloc.

You Belong with Me

És una cançó country pop presentada per la cantant nord-americana Taylor Swift inclosa en el seu segon àlbum d'estudi Fearless.

Els Manel a Llagostera!

I aquest any el grup barceloní Manel ens oferirà l'espectacle a la festa major de Llagostera! que ningú no hi deixi d'anar, serà una gran nit!!!

Què és la WEB 2.0?

El terme Web 2.0 (emprat des del 2006 fins a l’actualitat) s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, els llocs de P2P, els wikis i els blogs. Un lloc Web 2.0 permet interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; en front dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se'ls proporciona.^[1]

El concepte "Web 2.0" va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2004,^[2] referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis d'allotjament (hosting en anglès), com ara els espais web de treball en xarxa,^[3] les wikis, i Folksonomy folksonomies^[4] que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres "llocs Web" (Web-sites), els tres exemples més clars són Flickr,^[5] del.icio.us^[6] i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat.

Encara que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia específica de la World Wide Web, però sí que es refereix als canvis que es fan en l'ús de la plataforma. D'acord amb Tim O'Reilly,^[7] "Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou a la plataforma"^[8] La web 3.0, suggerida per analogia, seria la web semàntica o intel·ligent, que selecciona els continguts d'acord amb les preferències de l'usuari alhora que en permet la interacció.

Alguns experts en tecnologia, principalment Tim Berners-Lee, han qüestionat el terme considerant que s'ha magnificat, molts dels components tecnològics de "Web 2.0" ja eren presents en la creació de la primera World Wide Web.

El terme va ser encunyat per Dale Dougherty de O'Reilly Media en una pluja d'idees amb Craig Cline de MediaLive per desenvolupar idees per a una conferència. Dougherty va suggerir que la web estava en un renaixement, amb regles que canviaven i models de negoci que evolucionaven. Dougherty va posar exemples - "DoubleClick era la Web 1.0; AdSense és la Web 2.0. Ofoto és Web 1.0; Flickr és Web 2.0." - En comptes de definicions, i va reclutar a John Battelle per donar una perspectiva empresarial, i O'Reilly Media, Battelle, i MediaLive va llançar la seva primera conferència sobre la Web 2.0 a l'octubre de 2004. La segona conferència es va celebrar l'octubre de 2005.

El 2005, Tim O'Reilly va definir el concepte de Web 2.0. Un mapa mental elaborat per Markus Angermeier resumeix la relació del terme Web 2.0 amb altres conceptes.

En la seva conferència, O'Reilly, Battelle i Edouard van resumir els principis clau que creuen que caracteritzen les aplicacions web 2.0: la web com a plataforma, dades com el "Intel Inside", efectes de xarxa conduïts per una "arquitectura de participació"; innovació i desenvolupadors independents, petits models de negoci capaços de redifundir serveis i continguts, el perpetu beta, programari per sobre d'un sol aparell.

En general, quan esmentem el terme Web 2.0 ens referim a una sèrie d'aplicacions i pàgines d'Internet que utilitzen la intel·ligència col·lectiva i la intercreativitat per proporcionar serveis interactius en xarxa.